La façana de l’ésser

Aquella pobra dona
pensa en l’ésser;
aquell que té una façana grisa i franca
que devasta el dia.

I és que és el torn del cos alat
en el gemec brunyit descavalcat
dels llavis
en aquell fer l’amor tan solitari.

Hi pensa, en l’ésser,
minsa entre els malucs
per l’aparell mecànic.
I fuig del sol
i dels retalls de pell
que el seu cos va reemplaçant
imitant el so de les pronúncies velles.

I és que la pèrdua ens muda.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s