Desada al got

En aquells moments en els que desitjava
prendre-la, els noms dels refranys de març
no queien pels retalls que en el bosc dibuixa el sol,
distrets
com les excuses
per desar-la al got,
després de treballar carena i cim
amb aquell desfici per retenir-la més.

Des quin calaix la humanitat callada
sol enfilar el neguit
per olorar el que ella sent que és capoll
i l’altra una maleïda sort
d’obsolescència nua?

En aquella negror de l’estiu,
la vanitosa vida
li descomptava del mirall les hores.
L’estimada la volia fora dels ulls.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s