Viure l’escena

En el cap obert,
la destral,
l’aporia,
la carícia,
que rareja
i li parla encara desperta
de quan la pell floria sense saó.

Cada cop més lleugera
i proporcional la follia
de les tripes.
De la sang de l’altra,
beure encara el senyal de les brases,
ja no un bosc,
una barbacoa quan els núvols
corpresos devoren el sol.

Aleshores, la solemnitat terapèutica
li diu:
“Avui, només ets una escena d’una obra”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s