Dimecres d’amor

Tornar a aquell punt d’inici de l’univers.
Obrir-se de cames
amb nusos per desnuar-lo
endins,
com si l’espai de les flors blanques
almoinessin, a les mans, les mitges
per la gravetat arraconades
i les gleves de la nuesa,
mentre el coixí s’obria entre les boques vives.

Alenar com si en la glaça pedra de la mort
hi haguessin d’abocar una dona encesa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s