Mai no ho confessa

No se’n desprèn.
El sentir més reclòs,
de sobte, brolla en els ulls
com una detonació d’ànimes.

Li van prendre la tendresa en la infància,
quan era de floració espontània,
i ell la va desagnar
amb les mans on ningú les veia.
En el camí,
en cap moment breu, dins la salivada
de les pells, la busca.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s