L’encast

 

Com si encara no hagués pres
la seva vida amb les mans,
s’estranyava de no notar-la
de debó,
com si aquesta fos un vol
i no l’arbre d’un escull
que creix sense l’escuma,
però s’alça,
i s’encaparra en esmentar la mort
en cada brot.
Com si mai no hagués estat
allà,
amb la joia de l’encast
dels precs passats en la pell d’aquella dona,
la va ponderar sencera dins la boca
amb un delit fugaç,
la vida seva.
Com si encara no l’hagués dut a les mans.
 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s