Passat llunyà

Esbargia les veus
que s’abocaven pels fanals,
com papallones cegues
per la llum dels primers anys.
Dona fluida que caminava distreta
i errada.
Tibar del fil
si el fil no la nuava
li feia nosa,
i duia les clivelles del traspàs,
els dits dels morts
bategant música en poemes freds.
Desitjava mirar orba
de l’aprenentatge dels noms
-desig-,
i cobejava la matèria
de la primera del verb.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s