Desig impossible de conclusió

Amb la claror estrenada
quan la lluna sega el dol
i clapeja el dia damunt del cos,
ha pres la seva mà
i se l’ha fet seva,
com durant la nit l’amor.

Preses, embolcallades,
palmell amb palmell,
sobre el seu ventre l’ha acompanyada,
ella, mare entesa de tres,
i li ha fet reposar.

Un somni de segons avars,
un infant de dones,
amb la sàvia parença d’hivern
de qui suporta que mai grillarà.

Són lluents les agulles
quan teixeixen la negació.
La tendresa, així, serà un vers inversemblant,
com el cau barrat
d’on ja no degota el quall.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s