Ortopèdies

Cada fosca em demana un palmell,
com un mamellam d’argent,
vestit amb la rudesa del treball, clapat
pels guanys i els desvaris de la cura
de sis d’albada fins a la matinada.

I en el palmell s’arrelaran les flors
del ventre eixides,
que em duran el nom
per descarnar-lo en la memòria eixuta.

Sense el palmell, em pentinaria el rostre cada nit.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s