I és que hi sóc, aquí

Jo era més com era el pare,
com la mare,
no.

Propera a les arrels
de la terra acabada de fer.
Vulnerable en la navalla.
El fil era la sang
que em va oferir el seu pit de mare,
el nodriment que haurà de regar,
al capdavall, quallat el darrer sòl.

Ara encara no, però
abandonaré aquesta casa d’acollida,
doncs hi cerco, aparentment estèril i cansada,
el tacte d’uns ulls que em reconeguin a la fi,
i m’anomenin amb la carícia les paraules de la pell.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s