L’arquer (fràgilment núm. 2)

Lliurar-me a ella
quan el teu cos encara ronda en un precari repòs,
amb les ales humides no per les aigües d’agost
ni pel tuf de mascles de les saunes que tu converties en or,
és quotidià, però tan exòtic
com ser-ne jo el galant amb samarreta de flors
que s’ajaçarà amb una dona d’extens cabells.
El teu somriure sorneguerament entendrit
em procurarà el secret:
has estat tu l’arquer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s