Bell tresor

No en tinc cap dubte amic madur i bell tresor,
que et vas llevar el dolor
arrapat a la pell, deliciós, diví i excessiu.
La vida només l’empaquetava.
En aquell matí sobrer, fonament d’alguna meva soledat,
et va fer ja molta nosa, i del seu cos, te’n vas afartar.

La seducció d’un forat en la paret.
D’alçada i de vol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s