No en tinc cap dubte amic madur i bell tresor,
que et vas llevar el dolor
arrapat a la pell, deliciós, diví i excessiu.
La vida només l’empaquetava.
En aquell matí sobrer, fonament d’alguna meva soledat,
et va fer ja molta nosa, i del seu cos, te’n vas afartar.
La seducció d’un forat en la paret.
D’alçada i de vol.
