Category Archives: Uncategorized

Devallar

Creia, envaïda pel temps de vigor,
que la verga del viure
no renunciaria al seu límit natural,
avassallada per la mecànica del cor.

La seva, però, coratjosa petja,
es desfà mentre esbossa una ombra.
Les arrels, al capdavall, es confonen amb la terra.

Satisfeta, resol,
saluda i migra cap al cel,
o cap als dies que va eximir de bategada,
que reposen perquè tu, anònim, els besis.

Anuncis

Tendresa

Tendresa

De la delicada matèria,
no me’n desdic de l’estrenyor,
ni del polsim de dits precisos
que besaria en aquells rostres
capturats per la blanor.

N’he fet decret aquest matí.
Rebutjaré equidistàncies no indulgents,
i ulls distrets fora d’escena, obscenament,
foragitats del gest ben càlid que proper
a l’ànima m’abeuri allò d’honest que és del cos.

Amb els ulls terrossos del crepuscle,
encara que no hi vegin clarianes,
tot just mentre  la sang esquitxi,
m’acaronaré atenta per oferir-li un llit.

Silenci

 

El dolor em dol,
però, encara sóc folla en aquest corrent
de pell de serp,
hi tinc els peus i mig cos que se m’ofega,
i hi bracejo amb les farses de la ment.

Perdut el sol besant altres muntanyes,
m’escalfa el dol, més que la sang
en l’escorcoll dels sentiments.

Avui, espesseïda, m’enlluerna la llum ja fosca,
reposa on l’ànima no em reconeix,
allà on el gat mancat d’enginy encalça mosques,
i on l’infant arrisca sense penediment.

Cerco, ingrata, la veu perfecta i closa,
ni un bri de festa sense lament.

I és que hi sóc, aquí

Jo era més com era el pare,
com la mare,
no.

Propera a les arrels
de la terra acabada de fer.
Vulnerable en la navalla.
El fil era la sang
que em va oferir el seu pit de mare,
el nodriment que haurà de regar,
al capdavall, quallat el darrer sòl.

Ara encara no, però
abandonaré aquesta casa d’acollida,
doncs hi cerco, aparentment estèril i cansada,
el tacte d’uns ulls que em reconeguin a la fi,
i m’anomenin amb la carícia les paraules de la pell.

 

Del primer al darrer. Procés.

És curiós veure’n i reflectir el procés.

Gairebé enllestit

Només hi manquen algunes pinzellades i la signatura. Gairebé m’és més laboriós signar que pintar l’obra:-)

20170927_185850

Serà

Serà en el temps dels boscos nus,
o quan els arbres rígids
amaguin les branques
cobrint de pau les sentències,
que em veuré amb les cames defallides,
ni obertes per afartar-me del desig
amb els dits pels passadissos,
ni alçades per poder acomodar-me al llit,
ja vella i quasi absent.

La cura

Mai no en diríeu imatge de poeta.
Reveu la vida a quarts de set,
recomença el tràfec dels plançons,
una tríada d’ocells;
tot seguit, el manteniment
per a la seva vida,
i el retorn afamat a la llar,
per covar ben sola
aquesta espècie mutilada
pel seu brot.
I fondre la pell que aguanta el temps
en la cort on cal endreça i crits,
perbocats per l’ésser fart
de lletres que deserten.

Imatge

En procés…

Homenatge a un poeta

Ja teniu ben present, vosaltres
il·lustres,
que hi ha una caverna per a les dones
orfes que reguen fills i escupen versos,
i un forn de febrer glaçat
per on Demèter no ha cosit
paraules flonges?
La lleugera vida balmada de la cura de llars
us allera paraules d’èxit
i motlles bells;
però, sovint, són beines estèrils.
Engoliu pètals perfectes
per llençar inflats
les llavors per les clavegueres.
A l’auditori, una mil·lenària ovació.
                                        Elles diuen, nafrades pel jorn.