Category Archives: Uncategorized

La balma que omples

Voldria que fossis,
malgrat és ben probable que la meva veu
no t’ho anoti en cap retall de pell,
l’assentament que de mi encara no
ha ordit la vida.

Dos fils paral.lels replegats en una estança
van partir de la memòria,
potser perquè no hi eres
quan vaig collir la plètora de pits
no afaiçonats amb la primera
llet d’alguna dona.

I penetro a casa delerosa
de saber-me sovint sola,
i també sovint assossegada
per aquell buit estés damunt la taula,
buit de buidar el flagell de les esperes,
buit de tu, i hi eres,
però no hi eres.

Perquè em dius que tens els llavis
per a mi parats a taula,
què fer-ne d’aquella assídua
vacuïtat que m’escortava,
i d’una temporada més, obscena?

Eros,
fes-me l’amor damunt l’escena

Anuncis
Galeria

OBRA

This gallery contains 55 photos.

Galeria

Esbossos 3m. Deixo anar la mà

This gallery contains 4 photos.

Galeria

Esbossos 5 m. 8 de juny de 2018

This gallery contains 4 photos.

La tara de l’ànima

-Com pesa el buit damunt totes les pedres!-
Exhaurir-se les entranyes
amb el tall de la navalla
per fer-se plena.
 
I de l’esplet,
en prosperarà la rosa sòbria
si així no ho dol
el precís atzar .
Galeria

Traç d’avui

This gallery contains 10 photos.

El matí per la finestra

Aquest és el sentir de la terra sense peus
adormida ja la llum extrema,
que em despullis quan ja sóc nua,
i de la nit, no venerar-ne l’empremta.
Una son desperta arrodonida pel sexe.

(… que hagués estat possible…)
Galeria

Quadern d’apunts

This gallery contains 7 photos.

Abrupte

Com si de cop li haguessin arrencat
una flor de dins del pit;
una flor d’olor de llum en la foscor.

Dol l’amor tan breu
i després aplega el plor per l’oceà.

Dol,
il·limitat.

Les traces de l’asfalt

Hi ha passat més d’una vegada.
Ha petjat fermament el sol
en cada viatge,
per les mares de l’asfalt
quan la ciutat tot just badallava.

Li queia la suor
resseguint la figura descavalcada
del sexe,
allunyat del cor que reblert de batecs
era magre en els encerts.

Però, anava collint arrels
per algun dia saber que, sí que podria,
queixalar la vida.