I no vaig besar la teva urna

I no vaig besar la teva urna
abans de seguir l’avet per les arrels,
doncs no posseeixo temps
per acomodar-me ni la pell ni els cabells
en créixer el sol.
Res no és benigne si és viu.
He guerrejat amb les burilles
i les cendres roges de la vinya.
Faig equilibris d’argent,
i res m’embelleix l’ànima
cercant el del Liceu;
només disposo el trànsit
per a la cloenda del cabdal del cor.
Anuncis
Galeria

Breus moments de traç

This gallery contains 6 photos.

Ortopèdies

Cada fosca em demana un palmell,
com un mamellam d’argent,
vestit amb la rudesa del treball, clapat
pels guanys i els desvaris de la cura
de sis d’albada fins a la matinada.

I en el palmell s’arrelaran les flors
del ventre eixides,
que em duran el nom
per descarnar-lo en la memòria eixuta.

Sense el palmell, em pentinaria el rostre cada nit.

Homenatge a un poeta

Ja teniu ben present, vosaltres
il·lustres,
que hi ha una caverna per a les dones
orfes que reguen fills i escupen versos,
i un forn de febrer glaçat
per on Demèter no ha cosit
paraules flonges?
La lleugera vida balmada de la cura de llars
us allera paraules d’èxit
i motlles bells;
però, sovint, són beines estèrils.
Engoliu pètals perfectes
per llençar inflats
les llavors per les clavegueres.
A l’auditori, una mil·lenària ovació.
                                        Elles diuen, nafrades pel jorn.

Desig impossible de conclusió

Amb la claror estrenada
quan la lluna sega el dol
i clapeja el dia damunt del cos,
ha pres la seva mà
i se l’ha fet seva,
com durant la nit l’amor.

Preses, embolcallades,
palmell amb palmell,
sobre el seu ventre l’ha acompanyada,
ella, mare entesa de tres,
i li ha fet reposar.

Un somni de segons avars,
un infant de dones,
amb la sàvia parença d’hivern
de qui suporta que mai grillarà.

Són lluents les agulles
quan teixeixen la negació.
La tendresa, així, serà un vers inversemblant,
com el cau barrat
d’on ja no degota el quall.

Totes les hores

Totes les hores són d’anada,
com les cireres en la terra coberta,
rasa de la mort;
i a la vida per alenar
cada fruit li llevarà un alè
del nombre exacte que li deurà.

Si per les nits no em plogués la sang
de les venes
no alletaria el teu cos amb sorolls
de cremor.

Totes les hores són de tornada,
cap a la capsa eixuta d’on va néixer
el repòs i el dol.

Galeria

El procés i en procés

This gallery contains 3 photos.

La Vida

Vida

 

Cap cor suporta aquesta vida.
Aquesta pes s’ajeu a prop del llit
i va recitant les hores una a una,
en processó els fruit caiguts
com una grana a l’hivern,
roja i negra, i glaçada al capdavall.
Invoqueu-la quan s’amagui
rere el badall d’alè perdut
d’algun mort.
Ja tornarà.

Imatge

La fugida

dav

Fluir

Passejava Orlando pels carrers
de la seva ciutat,
asserenant l’ànima dels estralls del sol
sobre la faç,
i hi duia a les mans cinc dits calcats,
i amb cada mà despullava un cos
i desbotonava pell,
com si fos equívoca carícia
d’una única llavor.