Clarobscur

Sovint l’entreclaror calla.
Ni fosca ni lluent
la saliva espesseïda se m’ha
aturat a la gorja,
empobrida per l’instant exhaust
d’acaronar la teva pensa
de la còrpora aliatge,
i del meu eixili sever, l’amant.

Ets el propòsit sonor que jamega
pel circuit clos on jo,
cíclica i solitària,
tempero la roja saba d’un plany
pregon de restes abrasades
d’entre les rareses belles.

El ritme de les nostres mans
no té l’harmonia d’aquest segle.

Anuncis

L’epítet defugit

És per la pell de l’expertesa,
o per la pela del cos adobat mentre camina,
que jo vull arribar a l’altre marge,
a la riba on fundarem una quimera,
travessant pel pont, el vial o la mare de l’aigua.
Farem una travessa, mai un bot
que ens redimeixi de saber-ne,
d’embastar cada besada amb els llavis
del bes vorer.

La pluja que va fer de la meva terra l’origen,
els sots, les llambordes o la sorra
on dels genolls les ferides van néixer,
m’encetaran en cada punt una partida.
No serà com evadir–se en les branques negres
de Marina,
sinó fer de cada detall del temps
un efímer vincle permanent.

Impossible, amor, traspassar cap a casa nostra,
sense petjar les ànimes no anònimes
ni excemptes les no anomenades.
Ens tacarem els dits amb les flors
del ventre de moltes primaveres.
Inexorablement, els regalarem l’aprenentatge del dol.
És el peatge inicial,
l’epítet que defugim de la vida tot vivint-la.

La balma que omples

Voldria que fossis,
malgrat és ben probable que la meva veu
no t’ho anoti en cap retall de pell,
l’assentament que de mi encara no
ha ordit la vida.

Dos fils paral.lels replegats en una estança
van partir de la memòria,
potser perquè no hi eres
quan vaig collir la plètora de pits
no afaiçonats amb la primera
llet d’alguna dona.

I penetro a casa delerosa
de saber-me sovint sola,
i també sovint assossegada
per aquell buit estés damunt la taula,
buit de buidar el flagell de les esperes,
buit de tu, i hi eres,
però no hi eres.

Perquè em dius que tens els llavis
per a mi parats a taula,
què fer-ne d’aquella assídua
vacuïtat que m’escortava,
i d’una temporada més, obscena?

Eros,
fes-me l’amor damunt l’escena

Galeria

OBRA

This gallery contains 55 photos.

Galeria

Esbossos 3m. Deixo anar la mà

This gallery contains 4 photos.

Galeria

Esbossos 5 m. 8 de juny de 2018

This gallery contains 4 photos.

La tara de l’ànima

-Com pesa el buit damunt totes les pedres!-
Exhaurir-se les entranyes
amb el tall de la navalla
per fer-se plena.
 
I de l’esplet,
en prosperarà la rosa sòbria
si així no ho dol
el precís atzar .
Galeria

Traç d’avui

This gallery contains 10 photos.

El matí per la finestra

Aquest és el sentir de la terra sense peus
adormida ja la llum extrema,
que em despullis quan ja sóc nua,
i de la nit, no venerar-ne l’empremta.
Una son desperta arrodonida pel sexe.

(… que hagués estat possible…)
Galeria

Quadern d’apunts

This gallery contains 7 photos.