Galeria

OBRA

This gallery contains 55 photos.

Anuncis

Galeria

Esbossos 3m. Deixo anar la mà

This gallery contains 4 photos.

Galeria

Esbossos 5 m. 8 de juny de 2018

This gallery contains 4 photos.

La tara de l’ànima

-Com pesa el buit damunt totes les pedres!-
Exhaurir-se les entranyes
amb el tall de la navalla
per fer-se plena.
 
I de l’esplet,
en prosperarà la rosa sòbria
si així no ho dol
el precís atzar .
Galeria

Traç d’avui

This gallery contains 10 photos.

El matí per la finestra

Aquest és el sentir de la terra sense peus
adormida ja la llum extrema,
que em despullis quan ja sóc nua,
i de la nit, no venerar-ne l’empremta.
Una son desperta arrodonida pel sexe.

(… que hagués estat possible…)
Galeria

Quadern d’apunts

This gallery contains 7 photos.

“Terbolament t’estimo”, deia la Marçal…

Terbolament t’estimo. Tot el pòsit
s’ha remogut. La copa com un mar
tempesteja m’aboca a contrasang,
restes de vells naufragis, fustes,urc
de suïcidis oblidats, quitrà
enquistat dins l’onada, algues, mort.
No sé trencar-la. Ni, assedegada,
buidar-ne tot l’embat en un sol glop
sense esquitxar-te ni ferir-te, sense
arrossegar-te a l’escullera amb mi.
Maria Mercè Marçal, Desglaç.

 

Hi ha coves i forats,
i en díem buits.

Una dona hi pregona
ossos i cossos d’altres,
eixamplant la carn per evitar
deixar passar la fina pols.

Durant molts anys,
vaig ser la carn que els embotia,
i el budell atent que les rebia.

-No tinc més carn ni pell-, vaig dir-li.
I mentre ho deia,
se’m desfeia l’ànima
quan ja se m’havia fet os.

Amb les despulles d’aquell alè
esbocinat la besaria.
I amb la parla bella de la sang assedegada,
li esgotaria el dol si ja no fos que sóc com pols.

Selecció esbossos ràpids

dibuix 4

 

Abrupte

Com si de cop li haguessin arrencat
una flor de dins del pit;
una flor d’olor de llum en la foscor.

Dol l’amor tan breu
i després aplega el plor per l’oceà.

Dol,
il·limitat.