El final de l’ameba

Una experiència de classe, insòlita i difícil. Fer un abstracte. Un treball d’indagació des del gairebé no res i sortint del meu llindar habitual amb el pinzell que és el de la figura amb referència.

Apunts 3, 5 i 8 m

De 8, 5 i 3 minuts. model-músic

Bell tresor

No en tinc cap dubte amic madur i bell tresor,
que et vas llevar el dolor
arrapat a la pell, deliciós, diví i excessiu.
La vida només l’empaquetava.
En aquell matí sobrer, fonament d’alguna meva soledat,
et va fer ja molta nosa, i del seu cos, te’n vas afartar.

La seducció d’un forat en la paret.
D’alçada i de vol.

Galeria

recomecem

This gallery contains 6 photos.

Una mort innocent (fràgilment núm. 3)

—Les dones són per tenir cura dels vells;
les dones mares, més—. (ell)
—Efrem, innocent!— (jo)

Tu exprimies amb passió l’amor tot poderós;
jo m’enardia no sense aquesta
pel medul·lar testimoni heteropatriarcal.
Érem als pols; jo també.

Això ens va distreure.
Jo n’havia fet cinquanta; en feia dos jorns.
Tu quaranta-nou; et mancaven dos dies.
Hi havia un equador; érem equidistants.

En el pastís només una edat.
No te’m vaig seure a la falda
ni ens vam besar els llavis.
Jo abans t’havia ofrenat sempre aquest ritual.
La meva edat era rodona,
i s’havia guanyat el seu pedestal.

Setanta-dues hores i vaig ablamar
uns ciris, els de la teva mort.

20190709_085202

Testimoni i homenatge a l’amic i amor, en un ritual ofrenat. No va ser en el darrer.

L’arquer (fràgilment núm. 2)

Lliurar-me a ella
quan el teu cos encara ronda en un precari repòs,
amb les ales humides no per les aigües d’agost
ni pel tuf de mascles de les saunes que tu converties en or,
és quotidià, però tan exòtic
com ser-ne jo el galant amb samarreta de flors
que s’ajaçarà amb una dona d’extens cabells.
El teu somriure sorneguerament entendrit
em procurarà el secret:
has estat tu l’arquer.

Les píndoles de la mort (fràgilment núm. 1)

Fràgils i col·lectives
les dissonàncies.
Te les reduïen amb les píndoles de la mort.

Em seguies com un gos
faldiller escala helicoidal amunt i avall,
mentre jo proveïa la taula i els comensals.
Un dels meus sopars d’aniversari.

Què n’era de tu,
astut i tot poderós, mentre canejaves
durant els primers dies d’aquell juliol
no molt llunyà?

Una exiliada ombra arraulida i mansa
anava on jo anava per no haver d’alinear-se sola
davant de tots aquells que sopàvem i tu bé coneixies.

Putiners guaridors els del segle XXI.
VERGONYA. ENCARA.
Presons d’amnèsia i químiques
de presències zombis.
Hi repeties curs si fa o no fa 
cada tres anys; i tot seguit,
apaivagat, rondaves com una manyaga fera. 

Vas ser-ne un conillet més.
I el conillet va saltar del barret de copa alta.

la veu resseca

explicar que la gata va saltar
a elles
cap al buit
dotze metres
tres injeccions
vuit hores al
dia
paralitzen el dolor

les mans
els dits
cruixits
amb estelles
penetrats

un retall de reixa
un rectangle de finestra
86 x 110
amb les alicates
forat a forat
tres-cents vuitanta-dos
i el filferro sobrer
embrancat en els tormells
en la pell m’ha retallat
estrips

penso         besa’ls
vull             besa’ls
recordo      besa’ls
no oblidar com i què
els llavis poden

estrips de pell
ara
una ferida evident
nues a recer
amortallades com ombres
les úlceres opaques
no presents
filles
carn de la meva carn
amor del meu amor

va ser el gat o va ser la gata?

Galeria

Apunts del dia

This gallery contains 9 photos.