L’arquitectura del blat

Fa uns mesos, davant d’aquell temps d’obligat recolliment que ens va tocar viure, vaig decidir autoeditar-me un llibre de poemes.

Per què no fer servir la meva professió per presentar part de la meva darrera obra a qui li abelleixi?, em vaig dir a mi mateixa.

Aquí en teniu el resultat!Agraeixo la col·laboració del Sebastià Portell en l’epíleg que tanca el poemari i de la Gal·la Pasqual en el disseny i la maquetació.

Qui vulgui tenir-ne un exemplar, que m’enviï un missatge en privat. Us el faré arribar personalment (preferiblement) o a l’adreça de correu postal que em feu arribar.

Imatge

“Indagant…” Tècnica mixta.

Estudi a tres colors. Oli sobrd tela. Sense acabar. Samuel B.

El final de l’ameba

Una experiència de classe, insòlita i difícil. Fer un abstracte. Un treball d’indagació des del gairebé no res i sortint del meu llindar habitual amb el pinzell que és el de la figura amb referència.

Apunts 3, 5 i 8 m

De 8, 5 i 3 minuts. model-músic

Bell tresor

No en tinc cap dubte amic madur i bell tresor,
que et vas llevar el dolor
arrapat a la pell, deliciós, diví i excessiu.
La vida només l’empaquetava.
En aquell matí sobrer, fonament d’alguna meva soledat,
et va fer ja molta nosa, i del seu cos, te’n vas afartar.

La seducció d’un forat en la paret.
D’alçada i de vol.

Galeria

recomecem

This gallery contains 6 photos.

Una mort innocent (fràgilment núm. 3)

—Les dones són per tenir cura dels vells;
les dones mares, més—. (ell)
—Efrem, innocent!— (jo)

Tu exprimies amb passió l’amor tot poderós;
jo m’enardia no sense aquesta
pel medul·lar testimoni heteropatriarcal.
Érem als pols; jo també.

Això ens va distreure.
Jo n’havia fet cinquanta; en feia dos jorns.
Tu quaranta-nou; et mancaven dos dies.
Hi havia un equador; érem equidistants.

En el pastís només una edat.
No te’m vaig seure a la falda
ni ens vam besar els llavis.
Jo abans t’havia ofrenat sempre aquest ritual.
La meva edat era rodona,
i s’havia guanyat el seu pedestal.

Setanta-dues hores i vaig ablamar
uns ciris, els de la teva mort.

20190709_085202

Testimoni i homenatge a l’amic i amor, en un ritual ofrenat. No va ser en el darrer.

L’arquer (fràgilment núm. 2)

Lliurar-me a ella
quan el teu cos encara ronda en un precari repòs,
amb les ales humides no per les aigües d’agost
ni pel tuf de mascles de les saunes que tu converties en or,
és quotidià, però tan exòtic
com ser-ne jo el galant amb samarreta de flors
que s’ajaçarà amb una dona d’extens cabells.
El teu somriure sorneguerament entendrit
em procurarà el secret:
has estat tu l’arquer.