L’espera

Quin és l’òrgan que fa anar els silencis,
silencis que no ho són prou,
només preludis de les cendres?

Cavalca damunt l’herba encara,
havent habitat ja les cases
que van ser ermes,
i allà comença a veure
per què hi és,
i espera ara la terra negra.

Anuncis

Serà

Serà en el temps dels boscos nus,
o quan els arbres rígids
amaguin les branques
cobrint de pau les sentències,
que em veuré amb les cames defallides,
ni obertes per afartar-me del desig
amb els dits pels passadissos,
ni alçades per poder acomodar-me al llit,
ja vella i quasi absent.

La cura

Mai no en diríeu imatge de poeta.
Reveu la vida a quarts de set,
recomença el tràfec dels plançons,
una tríada d’ocells;
tot seguit, el manteniment
per a la seva vida,
i el retorn afamat a la llar,
per covar ben sola
aquesta espècie mutilada
pel seu brot.
I fondre la pell que aguanta el temps
en la cort on cal endreça i crits,
perbocats per l’ésser fart
de lletres que deserten.

Imatge

En procés…

Traços breus

imageimageimageimageimageimage

Excés

És espai i és temps,
idèntics
quan s’apilonen àtoms de vida
en un jorn;
i mor el lloc i mor el temps.

El silenci pren un nom,
i la nit no llepa el glaç de les finestres.

I no vaig besar la teva urna

I no vaig besar la teva urna
abans de seguir l’avet per les arrels,
doncs no posseeixo temps
per acomodar-me ni la pell ni els cabells
en créixer el sol.
Res no és benigne si és viu.
He guerrejat amb les burilles
i les cendres roges de la vinya.
Faig equilibris d’argent,
i res m’embelleix l’ànima
cercant el del Liceu;
només disposo el trànsit
per a la cloenda del cabdal del cor.
Galeria

Breus moments de traç

This gallery contains 6 photos.

Ortopèdies

Cada fosca em demana un palmell,
com un mamellam d’argent,
vestit amb la rudesa del treball, clapat
pels guanys i els desvaris de la cura
de sis d’albada fins a la matinada.

I en el palmell s’arrelaran les flors
del ventre eixides,
que em duran el nom
per descarnar-lo en la memòria eixuta.

Sense el palmell, em pentinaria el rostre cada nit.

Homenatge a un poeta

Ja teniu ben present, vosaltres
il·lustres,
que hi ha una caverna per a les dones
orfes que reguen fills i escupen versos,
i un forn de febrer glaçat
per on Demèter no ha cosit
paraules flonges?
La lleugera vida balmada de la cura de llars
us allera paraules d’èxit
i motlles bells;
però, sovint, són beines estèrils.
Engoliu pètals perfectes
per llençar inflats
les llavors per les clavegueres.
A l’auditori, una mil·lenària ovació.
                                        Elles diuen, nafrades pel jorn.