Commutar pell per
desig de pell;
contenir la sang,
després de veremar
la sal
amb gust d’ahir o de demà,
i cavar fosses
per a pocions cruentes,
amb volves d’alè,
damunt els pits.
I era diumenge…
una dona,
una illa,
un cinema.
I jo,
servava avidesa
mentre feia muda el cos.
I ella,
envaïda per les restes
de pruïja,
esborrat el cos,
es deturava.
Li hagués dit paraula
per no negar
que n’eram dues
i que ens calia
fer madurar l’acció.
Gemma Peres 