—Les dones són per tenir cura dels vells;
les dones mares, més—. (ell)
—Efrem, innocent!— (jo)
Tu exprimies amb passió l’amor tot poderós;
jo m’enardia no sense aquesta
pel medul·lar testimoni heteropatriarcal.
Érem als pols; jo també.
Això ens va distreure.
Jo n’havia fet cinquanta; en feia dos jorns.
Tu quaranta-nou; et mancaven dos dies.
Hi havia un equador; érem equidistants.
En el pastís només una edat.
No te’m vaig seure a la falda
ni ens vam besar els llavis.
Jo abans t’havia ofrenat sempre aquest ritual.
La meva edat era rodona,
i s’havia guanyat el seu pedestal.
Setanta-dues hores i vaig ablamar
uns ciris, els de la teva mort.
Testimoni i homenatge a l’amic i amor, en un ritual ofrenat. No va ser en el darrer.
